El que hem après de User Testing et sorprendrà

La comunitat de Researchers UX viu el seu particular Barcelona-Reial Madrid cada vegada que els preguntes:  “tu, amb qui vas? User Lab o Guerrilla Test? Com passa en el futbol, aquests dos mètodes de User Testing generen conversa i polèmica... Vaja, que es genera rivalitat (no sempre sana) quan es tracta de triar un mètode per testejar.

La realitat és que com Barça i Madrid, els dos mètodes són molt bons. Ho sabem perquè a Opentrends no hem deixat de fer Guerrilla Tests malgrat tenir un User Lab i viceversa.

Si tens dubtes a l’hora de preparar el pròxim test, aquí van uns trucs perquè triïs el millor mètode.

Potser la millor definició de guerrilla testing la va fer Martin Belam. El va definir com "l'art d'abordar persones en bars o espais públics i gravar-los durant 2 minuts mentre naveguen espontàniament en una pàgina web".

Guerrilla testing significa, bàsicament, anar a un cafè o un altre espai públic per preguntar a les persones sobre el prototip que has dissenyat. És una acció de baix cost que dóna un feedback real de la percepció que té l'usuari.

Però pots fer un Guerrilla test en el primer espai públic que et vingui de gust? No, no sempre és així. Has de triar una localització on el teu target desenvolupi l’activitat relacionada amb l producte. Dit d'una altra manera: buscar el context on utilitzaries el teu producte o servei digital.

Un Test Lab és un espai tancat on s'avaluen al detall les accions d'un usuari amb tasques i exercicis concrets. Té una sala contigua (Observer Room) on s'analitzen en temps real les accions de l'usuari a través d'un mirall. Com en les comissaries, els usuaris són els sospitosos als quals interroguem. Sol haver-hi tecnologia i programari per mesurar accions i detectar errors de UX/UI en qualsevol producte o servei digital. A Opentrends hem realitzat tests amb eyetracking i sensors per comprendre una cosa molt boja: l'estat emocional dels usuaris. Així, hem descobert aquells processos en els quals els usuaris no són conscients. I no, no és Black Mirror.

Els Usability Test Labs són herència de la investigació de màrqueting. En aquest sector, durant molts anys s'han dut a terme reunions de grup en què s'han estudiat consumidors mitjançant tècniques d'observació o sales d'interrogació.

El laboratori, en un context controlat per realitzar tests d'usuari, és més artificial i els insights que obtinguts són menys espontanis que en els Guerrilla Test, on no pots robar a l'usuari més de 30 minuts de la seva vida. Però com hem vist, en un escenari controlat pots dur a terme altres activitats de recerca o exercicis de design thinking.

En els tests d'usuari el context és essencial. Per això, ho expliquem primer (per si decideixes no acabar l'article). Has de saber que si tries un User Lab per realitzar un test, els usuaris entraran amb un objectiu marcat a sang: "no semblar idiotes". Es vestiran diferent, parlaran diferent i es comportaran diferent. Es "preconfiguraran" de tal manera que racionalitzaran massa les seves accions o respostes i perdran interès en el test.

En canvi, el Guerrilla Test ens ofereix dos aspectes fonamentals: testejar en un entorn real i enxampar desprotegits als usuaris. Si testeges una app de vols, prova-la la cua d'un aeroport. Si testeges una app d'enviament de menjar, vés a una oficina a l'hora de dinar...

Diversos experts UX suggereixen que un guerrilla test pot fer-se pràcticament amb qualsevol element, incloent conceptes dibuixats en un paper. Com a resultat, molts investigadors imprimeixen els prototips i fan els tests sobre paper. Literalment. I aquesta no és la millor manera d'organitzar un Guerrilla Test perquè els teus usuaris mai interactuaran sobre un paper a la vida real. No esperis que les persones comprenguin com funciona el teu producte fullejant papers!

És cert que no necessites un producte final per als Guerrilla, simplement un prototip ràpid amb el qual es puguin testejar les experiències. Com més s'assembli aquest prototip al producte, millor feedback rebràs.

L'elecció sembla fàcil però hi ha un factor clau abans de prendre aquesta decisió: els "meravellosos" termes legals i de privacitat. No sempre és fàcil aconseguir els permisos necessaris per fer un Guerrilla Usabilitat Test.

Si no aconsegueixes permisos per al teu Guerrilla a l'exterior, sempre pots recórrer a un laboratori i "tunejar-lo" per aconseguir un context el més real possible.

No és l'escenari ideal però si vols crear un context simulat, centra't en elements molestos com sons (disponibles online) per simular persones parlant, avions enlairant o mòbils sonant. També emprenya els usuaris amb possibles accions: posa’ls-hi pressa per acabar tasques, programa’ls-hi diverses tasques alhora per evitar que se centrin en una sola acció... Si reprodueixes escenaris, pots trobar noves necessitats però això requereix una preparació extra del test.

Qualsevol decisió pot funcionar però sempre hi ha un element en comú que pot molestar els usuaris i posar-los a la defensiva: la signatura del permís per fer fotos i gravar la veu o els seus moviments a la pantalla. Aquesta situació pot ser incòmoda per a alguns participants. En comptes de fer això, intenta prendre bones notes i deixa als usuaris que actuïn per sí mateixos.
 

Si el context és important, la preparació del test serà clau en l'èxit (o el fracàs). Imagina un context idoni però una mala preparació. No cometisaquest Big Fail. Els tests al laboratori o els guerrilla poden ser igual de complexos de preparar i igual de fiables pel que fa als resultats.

Per exemple, si vas a la caça d'usuaris, no necessites preparar habitacions, dispositius, programari o altres eines. Però això vol dir que hauràs de ser un bon "caçador" per aconseguir tants usuaris com calgui sobre el terreny. Si no és així, el teu Guerrilla Test fracassarà.

En un Laboratori de test, tot ha d'estar programat i llest per als usuaris i testers. Potser és una mica artificial però la percepció és espectacular. Si tot està ben organitzat, no perdràs el temps entre tasques. Com hem comentat, s'inspiren en estudis de màrqueting i ens ofereixen seguretat i experiments controlats amb persones observant, gravant moviments, expressions facials i tot el que l'usuari mira. És una cosa que vam comprovar durant l'últim Mobile World Congress on vam trackejar tot el que miràvem.

Tots aquests gadgets i programari ens donen insights brillants. Per descomptat, això no vol dir que un Guerrilla Test no ens faciliti resultats fiables. Però hi ha alguns corrents dins la comunitat d’UX Researchers que pensen que els Guerrilla no són prou científics i que, a més, envaeixen l'espai de l'usuari, la seva privacitat i comoditat. Els detractors del Guerrilla test veuen el laboratori com llocs neutrals on els usuaris es prendran les seves tasques com una feina perquè rebran alguna recompensa.

Una vegada comparats els dos mètodes de test, potser tens una mica més de claredat per decidir quin provaràs en el teu pròxim test d'usuari. Els dos tenen els seus punts forts i les seves limitacions. I ara, quin és el teu equip? ¿Street Testers o Laboratory Rats?