Lo que más nos preguntan los ayuntamientos sobre la Zona de Bajas Emisiones

El que més ens pregunten els ajuntaments sobre la Zona de Baixes Emissions. Part 1/2

Cloud computing

Ja fa temps que parlem de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) com a mesura per millorar la qualitat de l'aire i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. 

A l'article d'avui, volem donar resposta a una selecció de les preguntes més freqüents que han sorgit en converses amb els ajuntaments:

  1. L'aire de les ciutats està molt contaminat?
  2. Quins nivells de qualitat de l'aire s’han de complir?
  3. Per què s'aplica la Zona de Baixes Emissions?
  4. Quines altres ciutats tenen una Zona de Baixes Emissions?
  5. Però, la Zona de Baixes Emissions és eficaç? Serveix des d'un punt de vista mediambiental?
  6. Com es monitoritzen els nivells de contaminació de l’aire?

També parlarem de les novetats del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), que ha sotmès a informació pública (fins al 13 de maig) el projecte de Reial Decret que regularà els requisits mínims a complir a les ZBE en relació a la qualitat de l'aire, canvi climàtic, soroll, eficiència energètica i modalitat. 

La norma determina un període de quatre anys per adaptar les ZBE establertes amb data anterior a l’entrada en vigor del nou Reial Decret. 

Així mateix, el MITECO va publicar al novembre aquesta guia de suport per a la implantació de les ZBE.

FAQ d'ajuntaments sobre la Zona de Baixes Emissions (Part 1/2)
  1. Està molt contaminat l'aire de les ciutats?

La contaminació atmosfèrica és un greu problema ambiental sobre el qual hi ha una àmplia i creixent evidència científica pel que fa als efectes negatius que suposa a la salut de les persones. Vistes les dades de la Comissió Europea, es poden atribuir 10 vegades més probabilitats de morts prematures a la contaminació atmosfèrica que als accidents de trànsit. Segons les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ​​la contaminació atmosfèrica provoca cada any unes 350 morts prematures només a aquesta ciutat.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 9 de cada 10 persones al món respiren aire altament contaminat.

La majoria de les capital espanyoles incompleixen els valors guia de les directrius sobre la qualitat de l'aire de l'OMS. Aquesta contaminació prové principalment de tres components: òxids de nitrogen (NOX), generats en la seva majoria pel transport; partícules en suspensió (PM2.5), compostes per pols, cendra, sutge i altres, produïdes pel trànsit, la indústria o la calefacció, entre altres factors; i l'ozó (O3).

  1. Quins nivells de qualitat de l'aire s’han de complir?

L'objectiu és complir els nivells indicats a la legislació vigent del RD 102/11, de 28 de gener, que recolza la versió actualitzada de les Directrius de l'OMS sobre la qualitat de l'aire, publicades l’any 2021, amb valors més restrictius que les directrius europees.

Al projecte del Reial Decret s'estableixen els requisits mínims a complir en matèria de:

  • Qualitat de l'aire: s'haurà de millorar la situació de partida i complir la normativa de qualitat de l'aire (RD 102/2011), tenint com a objectiu final els valors de l'OMS.
  • Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: les ZBE hauran de contribuir als objectius nacionals de reduir-los de manera coherent amb els objectius establerts al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), i de forma proporcional al pes de les emissions dels nodes urbans al còmput total nacional. S'establiran objectius a 2030 coherents amb l'objectiu global del PNIEC per reduir el pes de la utilització del vehicle privat motoritzat davant de la resta de mitjans de transport en la mobilitat mesurada en passatgers per quilòmetre.
  • Soroll: s'hauran de complir els objectius de qualitat acústica segons el tipus de zonificació acústica definida per l'autoritat competent (RD 1367/2007), podent establir-se les denominades “zones tranquil·les”, on els objectius de qualitat acústica són més restrictius.
  1. Per què s'aplica la Zona de Baixes Emissions?

A través del compliment dels objectius esmentats anteriorment, amb la implantació de les ZBE es vol millorar la qualitat de l'aire i del medi ambient sonor, mitigar el canvi climàtic i impulsar l’evolució cap a modes de transport més sostenibles i eficients. 

D'aquesta manera, s’haurà de millorar la situació de partida contribuint a la millora de la qualitat de l'aire al conjunt del municipi on s'hagi implementat i no comportarà en cap cas una deterioració de la qualitat de l'aire a les zones confrontants. A més, caldrà establir objectius quantificables en aquest perímetre. 

La ZBE s'aplica en aquest context i en sintonia amb el que ja fan altres metròpolis europees, tal com expliquem a la següent pregunta. 

Si vols saber quant contamines, pots calcular-ho aquí.

Mejora de la calidad del aire zbe
  1. Quines altres ciutats tenen una Zona de Baixes Emissions?

Al voltant de 230 ciutats de tot Europa ja han adoptat una ZBE que delimita els centres urbans, on es restringeix l'accés als vehicles més contaminants. 

Les grans concentracions de població d'Europa, com ara Brussel·les, Londres, París, Milà o Rotterdam, acumulen un gran volum de trànsit i, per tant, presenten nivells molt alts de contaminació atmosfèrica. 

Aquests són alguns exemples:

  • Brusel·les: LEZ-Brussels 161 km2 (19 municipis), des de 2019.
  • LondresLow Emission Zone, 1.580 km2, des de 2017. Ultra Low Emission Zone, 21 km2, des de.2019.
  • Madrid: Madrid Central, 4,7 km2, des de 2019.
  • Barcelona: Zona de Baixes Emissions, 95km2, des de 2020.
  1. Però, la Zona de Baixes Emissions és eficaç? Serveix des d'un punt de vista mediambiental?

El que es persegueix amb la implementació d'una ZBE és reduir les emissions dels contaminants generats pel trànsit rodat mitjançant la renovació i ambientalització del parc de vehicles més antic i la promoció de formes de mobilitat més sostenibles i actives. A llarg termini, això permetria aconseguir una reducció de les concentracions contaminants a l'aire ambient.

Tot i això, les concentracions de contaminants a les zones urbanes depenen també d'altres fonts (com, per exemple, calefaccions o emissions industrials), i varien significativament segons les condicions meteorològiques. A més a més, la relació entre la reducció d'emissions i la disminució de concentracions no és lineal.

Pots ampliar aquesta informació a la pàgina web de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

  1. Com es monitoritzen els nivells de contaminació de l’aire?

Atès que el trànsit és rodat, es podrà prendre com a referència els valors proporcionats per les estacions de qualitat de l'aire municipals, en cas de trobar-se dins de la zona d'influència de la ZBE, o bé dur a terme campanyes de mesura als punts de control definits en el disseny de la ZBE i zones confrontants. La periodicitat mínima de les mesures serà determinada per l’autoritat competent.

En la quantificació de l'evolució de les partícules, s'haurà de considerar la contribució de fonts naturals com la influència d'episodis d'intrusions de pols sahariana.

Pel que fa al soroll, el sistema de monitorització disposarà d'instruments adequats per al seguiment i el registre en continu del nivell de pressió sonora.

Contacteu-nos

Si esteu començant el projecte de desenvolupament de la ZBE (o encara no l’heu començat), si heu començat i no sabeu com continuar, o si teniu dubtes sobre quins són els passos següents, contacteu amb nosaltres.

També podeu trobar resposta a més preguntes plantejades pels ajuntaments sobre la Zona de Baixes Emissions al següent article.