EL REPTE DE DISSENYAR CONTINGUTS E-LEARNING

Quan parlem de formació interna en format e-Learning, empreses i organitzacions necessiten sovint adaptar i actualitzar els seus continguts presencials a un nou llenguatge on-line. No sempre és fàcil, i saben que d'això depèn l'èxit o fracàs del seu projecte.

Moltes empreses i organitzacions disposen de programes de formació interna per a la millora contínua del seu personal. Amb aquest objectiu, solen organitzar sessions presencials de diferent format i durada en les quals col·laboren docents (experts interns o externs) que les estructuren i imparteixen.

D'altres, conscients que cal iniciar-se en el procés de transformació digital el més aviat possible, per competir amb avantatge, compten ja amb plataformes digitals (LMS) a través de les quals distribueixen els seus programes i/o que utilitzen com a repositori de material complementari a la formació presencial.

Així, moltes d'elles s'han vist obligades a adaptar els seus antics continguts a un nou format on-line. Davant d'aquesta situació, més d'una s'ha trobat amb un greu problema: quan els seus experts han hagut de transformar una informació que coneixen i gestionen perfectament a l'aula física en un nou llenguatge de formació a distància (que molts no coneixen, i cap al que en més d'una ocasió s’han mostrat reticents) no han sabut trobar una solució adequada i el projecte s'ha vist malmès.

Bé és cert que quan s'ha tractat de temes transversals, algunes han resolt el problema adquirint cursos estàndard, realitzats i empaquetats per proveïdors de catàlegs d’e-Learning, tot i que aquesta solució, moltes vegades, no s’ha acabat d'ajustar a les característiques o necessitats pròpies dels seus negocis i serveis.

En altres casos, les empreses i organitzacions tenen en marxa cursos ja adaptats als nous formats digitals, però l'entorn avança molt de pressa i la majoria han quedat obsolets.

Sigui com sigui, el manteniment i millora d'aquests programes de formació interna és sens dubte la principal preocupació de totes elles. Disposar d'informació degudament estructurada i actualitzada és bàsic per a l'eficàcia d'aquest recurs, així com essencial per obtenir la qualitat desitjada i l'èxit del procés de formació dels seus equips.

Quan parlem de formació, parlem de transmissió de coneixement, d’una acció que sempre porta implícita la necessitat d'entrar en sintonia amb una audiència. Partint de la base que aquest coneixement està sempre en mans de la persona experta, tingui o no perfil docent, l'objectiu és aconseguir que arribi als destinataris i destinatàries.

Per complir amb aquest objectiu, la tradicional formació presencial ha recorregut  habitualment, i moltes vegades de forma exclusiva, a un popular recurs: combinar el coneixement i experiència del docent amb la seva capacitat per generar empatia i assertivitat amb l'alumnat.

Tots hem conegut aquests "docents estrella" capaços de captar l'atenció amb un treballat discurs construït a l'una de ciència i anècdota, polit al llarg dels anys, classe rere classe; una emocionant posada en escena basada, en essència, en la suposada "màgia del directe".

Però probablement també ens hem trobat alguna vegada amb aquesta persona experta incapaç de transmetre tot el que sap, que estem segurs que és molt, oculta darrere un discurs opac i complicat, ple de tecnicismes i incapaç de generar l'emoció adequada per atreure la nostra atenció.

Per tant, no es tracta només de posseir el coneixement: és tan important tenir-lo com saber transmetre’l. Quan volem ensenyar alguna cosa a algú, hem de ser capaços d'apropar la informació i fer-la comprensible a totes aquelles persones que ens estan escoltant. O, dit d'una altra manera, aquests continguts s’han de transmetre amb claredat, interessar amb emoció i persuadir amb arguments convincents i memorables al públic a qui van dirigits. Estem parlant de comunicació, i aquests són els seus principis fonamentals.

Quan ens enfrontem a la transformació d'un contingut presencial a un nou format d’e-Learning, un dels grans reptes és aconseguir traslladar aquesta emoció i aquesta màgia del directe a la pantalla.

Per a això, un element fonamental és el maneig del temps narratiu i el to del discurs. I d'això ja hem dit que, amb més o menys intuïció, el "docent estrella" en sap un niu. Però aquesta persona improvisa sobre la marxa; coneix el guió de memòria i el reinterpreta una i altra vegada en cada “funció”. Sens dubte, aquest model va d'allò més bé per a una masterclass, per a una d'aquestes xerrades a la qual ens han convidat en un congrés, o en el nostre col·legi professional, per al TED, etc.  allà on el contingut a tractar sigui més aviat informatiu o divulgatiu, i no tant formatiu.

La pregunta és, serveix aquest model per construir un programa docent complet? Com veurem a continuació, no, no és suficient. Quan es tracta d'ensenyar continguts, ja siguin tècnics, científics o humanistes, continguts que inclouen objectius concrets d'aprenentatge, es necessita alguna cosa més. Es necessita elaborar el que anomenem un disseny instruccional.

En el cas de l’e-Learning, a partir del coneixement de la infraestructura tecnològica que s'hagi decidit utilitzar, ens cal identificar i definir el perfil de l'estudiant/usuari o usuària, la metodologia educativa més adequada a aplicar en cada cas, els objectius d'aprenentatge, la durada i càrrega de treball de cada curs, els formats que volem aplicar a cada contingut (vídeos, testimonials, entrevistes, role plays, etc.), les eines (interactius, infografies, qüestionaris i feedbacks, xats, etc.) i els recursos complementaris (lectures, pàgines web,  vídeos de consulta, etc.) que ens permetin aconseguir amb èxit la transferència de coneixements.

Es tracta d'organitzar tota la informació que tenim i fer-ho de forma degudament formatada, a partir d'estructures docents predefinides, seqüenciant-la de la manera més adient per aconseguir i mantenir en tot moment l'atenció de l'estudiant/usuari o usuària.

A més, és molt important no perdre de vista que l'objectiu fonamental de l'e-Learning és aconseguir l'èxit del procés formatiu a partir del diàleg que es genera entre el contingut digitalitzat, el tutor o tutora dinamitzador i l’alumnat.

Avui dia, els nous paradigmes educatius obren noves perspectives en què el docent es converteix més en un seleccionador/presentador de la informació i entrenador/animador de l'aula, que en un exclusiu transmissor d'un coneixement que només ell té i que maneja amb destresa, el que obliga a molts d'aquests professionals a redefinir el seu paper.

En cap moment estem parlant de suplantar aquesta persona experta o dir-li què ha d'ensenyar. En absolut. Es tracta que el seu coneixement, aquell que té, s'incorpori eficaçment en aquest nou espai de transformació digital. Un nou paper més enllà del de fidel repetidor de classes magistrals, que ara queden resoltes amb el contingut online.

Ens referim a assumir des de la direcció de l'aula digital la figura de tutor dinamitzador del procés d'aprenentatge, orientant i guiant la participació dels alumnes, resolent dubtes i donant feedback dels exercicis i activitats que es proposen, organitzant debats o investigant i compartint noves troballes, tant pròpies com de qualsevol dels integrants de la comunitat.

A més, la seva presència en pantalla en aquest nou format e-Learning és extraordinàriament valuosa, ja que aporta credibilitat i versemblança en càpsules audiovisuals d'introducció als diferents mòduls d'un curs, en vídeos testimonials i en format micro-learning (continguts didàctics fragmentats en petits vídeos per a l'adquisició de competències concretes). I, òbviament, és imprescindible en els webinars (classes en línia en directe a través de videoconferència).

Aquests professionals són els portadors del coneixement, els posseïdors del “què”, així que no hem d'oblidar que en aquest procés és fonamental comptar amb el seu saber i experiència per definir i ajustar la nova estructura i redacció definitiva del discurs. I també perquè segueixin buscant, seleccionant i administrant nous continguts a divulgar.

Per tot això, és fonamental encoratjar-los a que s’uneixin de manera entusiasta a aquesta etapa de canvi i transformació.

Com hem vist, quan parlem d'un projecte de formació en línia, no només parlem de l'elecció de la millor eina sobre la qual suportar i distribuir la informació; parlem, a més a més, de l'adaptació i traducció dels seus continguts a un nou model digital, capítol essencial en les necessitats d’e-Learning de qualsevol empresa o organització.

És per això que ara, i amb l'ajuda del disseny instruccional, hem d'elaborar noves experiències educatives orientades a entorns professionals concrets. Treballant braç a braç amb el client (la empresa o organització i les persones usuàries), de la mà de la innovació i la pràctica de nous models projectuals, com el Design Thinking, iterant a través de cadascuna de les seves etapes (descobriment i enteniment de necessitats, definició, creació, elaboració i comprovació de propostes), aconseguirem el nostre objectiu fonamental: la transmissió correcta i l’adquisició definitiva del coneixement.

Les empreses i organitzacions acostumen a generar molta documentació al voltant de la seva oferta de productes i serveis, i necessiten ordenar-la, adaptar-la i comunicar-la perquè les persones que en formen part la coneguin de forma perfecta i adequada. Aquestes empreses i organitzacions saben que d'això depèn l'èxit o el fracàs del seu projecte.

Així que, si us trobeu en un procés de transformació digital, en el qual voleu formar i informar, recordeu quatre punts clau que us ajudaran a aconseguir-ho:

1. Apliqueu els principis de disseny instruccional en els plans de formació
2. Utilitzeu un llenguatge directe, clar i renovat en els continguts d’e-Learning
3. Impliqueu els vostres experts i reeduqueu-los cap a un nou rol de Community Manager
4. Desenvolupeu el vostre contingut de forma iterativa amb Design Thinking, per aconseguir una millor adaptació