eproctoring

eProctoring: Com garantir la identitat en les avaluacions remotes

eLearning

Des del passat curs, els centres formatius han hagut d'adaptar-se a la nova realitat provocada per la pandèmia. La presencialitat a l'aula ha donat pas a un format a distància en el qual alumnes i  professorat han passat llargs períodes de temps desenvolupant la seva activitat des de les seves respectives llars.

Aquest format a distància ha estat possible gràcies a l'ús massiu de la tecnologia, incorporant en el dia a dia les classes per videoconferència, les pissarres virtuals i un conjunt heterogeni d'eines de co-creació i dinamització d'activitats en línia. Aquesta tecnologia, unida a un sobreesforç considerable de tota la comunitat educativa, ha permès salvar amb èxit els dos últims cursos acadèmics.

No obstant això, tota aquesta digitalització de la formació planteja el repte de l'avaluació, que també s'ha hagut d'adaptar a aquest nou format no presencial. En aquest escenari és essencial garantir la identitat, l'absència d'ajuda i la no suplantació de la persona examinada.

Per garantir la legitimitat de les proves, en els darrers anys s'han anat introduint diferents models d'examen alternatius als tradicionals i adaptats a l'avaluació en línia:

  • Proves finals enviades per email o mitjançant sistemes de gestió de l'aprenentatge (LMS) amb un límit de temps per respondre. Aquest sistema dificulta que l’alumne realitzi  trampes com la recerca o compartició de respostes, però no és capaç per si sol de garantir que qui realitza l'examen és qui diu ser.
  • Proves basades en videoconferència professor-alumne. Aquest sistema pot ser d'utilitat per a avaluacions de grups petits, però no sempre resulta possible adaptar-lo a grups més nombrosos o a determinades matèries.
  • Proves amb reconeixement biomètric on, mitjançant l'ús de la Intel·ligència Artificial, s'analitza la identitat i l'activitat de l'alumne avaluat.

Les proves realitzades amb reconeixement facial, on la tecnologia d’eProctoring proporciona els mecanismes necessaris per a comprovar la identitat dels alumnes durant la realització de les proves d'avaluació, es presenta com una possible solució a la problemàtica de l'avaluació a distància.

Què és l’eProctoring?

Entenem per eProctoring el conjunt de tècniques que permeten la verificació de la identitat dels estudiants i la monitorització i vigilància de les seves activitats amb l'objectiu d'impedir, o almenys prevenir, la realització de trampes en les proves d'avaluació realitzades de forma remota.

Per realitzar aquesta monitorització s'utilitza un ampli ventall de recursos telemàtics (càmera web, micròfon o navegadors segurs, entre d'altres), i mètodes biomètrics (reconeixement facial, patrons de pulsació de teclat, etc.).

Quins tipus d’eProctoring existeixen?

En funció de com es realitzi la vigilància de la prova, es poden identificar dos grans tipus d’eProctoring:

1) eProctoring automatitzat

En aquest cas, tant la verificació de la identitat com el monitoratge de l'activitat es realitza de forma automàtica, gràcies a l'ús de diferents mètodes d'Intel·ligència Artificial i anàlisis biomètrics.

La informació capturada s'analitza, i es genera un informe sense la necessitat de cap tipus d'intervenció humana.

Aquests sistemes automàtics permeten realitzar la vigilància d'una manera més econòmica, acceptant un major volum d'usuaris simultàniament. 

La part negativa d'aquests sistemes automàtics és un número més elevat de situacions identificades com "intents de trampa" (falsos positius), que requereixen de més comprovacions posteriors per part dels avaluadors.

2) eProctoring en directe

El Live Proctoring, o eProctoring en directe, consisteix en sistemes on la vigilància es fa mitjançant supervisió humana amb el suport de mecanismes d'Intel·ligència Artificial. El vigilant pot veure l'estudiant a través de la seva webcam, pot tenir accés al seu navegador o escriptori i, en alguns casos, escoltar-lo durant la realització de l'examen. Atès que un mateix vigilant ha de poder controlar diversos estudiants a la vegada, els sistemes d'IA s'encarreguen de crear alertes que permeten centrar l'atenció en aquelles activitats detectades com a sospitoses.

Aquest sistema provoca un menor nombre de falsos positius (el factor humà ajuda a descartar situacions on l'estudiant no està fent trampes) però suposa un cost més elevat.

En aquest cas és important tenir més en consideració els aspectes de privacitat, atès que els vigilants tenen accés a la imatge, documentació i activitat dels estudiants examinats.

Conclusions

Les eines d’eProctoring permeten seguir realitzant avaluacions en un context de formació remota, ajudant els centres educatius a garantir la legitimitat dels resultats obtinguts.

L’eProctoring ajuda a reduir la realització de trampes per part dels alumnes, però en cap cas permet assegurar l'absència total d'elles, de la mateixa manera que succeeix en els exàmens tradicionals amb vigilància en persona. No obstant això, donen la possibilitat als estudiants de realitzar avaluacions des de casa, amb unes garanties per als professors que fins fa poc semblaven impossibles.

En propers articles explicaré quins factors s'han de considerar per escollir l'eina més adequada a les necessitats de cada centre educatiu, i com podem implementar la incorporació de l’eProctoring en els processos d'avaluació.

Carlos Carmona

Carlos Carmona és Project Manager a Opentrends. Té més de 15 anys d’experiència en projectes tecnològics. El seu propòsit és acompanyar els seus clients en processos d’assessorament, implantació o desenvolupament de solucions d’eProctoring.