Impacte COVID-19 educació superior

Hi haurà un abans i un després del COVID 19 a l’educació superior?

Article

El COVID19 no canvia els educadors o els i les alumnes, canvia els mètodes i actituds davant el món digital.

Algunes persones m'han preguntat en les últimes setmanes si el C19 canviaria els processos d'aprenentatge d'aquí cap endavant, perquè és evident que hi ha hagut canvis significatius en la manera d'impartir i treballar “l'aula” durant aquests dies.
Jo crec que amb una mica de perspectiva, el procés d'aprenentatge o d'impartició ja havia canviat, el que passa és que molts s'havien resistit al canvi fins ara que no ha quedat més remei.

Quan dic resistències, em refereixo al fet que per part dels centres o els docents no era necessari canviar els mètodes i les eines pedagògiques si ningú o res els empenyia a fer-ho. Però ara en aquests dies “no s'escapa ningú”, és innovar o tancar.

Però també hi ha resistència per part dels i les alumnes i les famílies: Principalment, perquè les famílies encara pensem que una experiència en aula via “cultura del pupitre” és millor que qualsevol altra cosa digital… fins ara. Quan les famílies estan veient que els i les alumnes es socialitzen igualment, que els treballs col·laboratius es realitzen amb més eficàcia si cap i que els coneixements es consoliden igual o millor baixa la resistència i l'aversió a l'en línia.

Quant als i les alumnes de grau i menys encara de postgrau no és gens estrany plantejar-se una opció 100% en línia o blended, el C19 no ha canviat la perspectiva.

 

El C19 és una desgràcia per a la la nostra salut i l'economia, però és un regal des del punt de vista pedagògic.

El C19 és un regal des del punt de vista pedagògic, ha suposat un repte per a molts docents a adaptar el format i la didàctica per a garantir que s'aconsegueixen els objectius pedagògics. Per aquest camí d'encerts i d'errors es va millorant dia a dia l'experiència d'aprenentatge en aquests dies de tedi i confinament.


L'ecosistema d'aplicacions educatives o Edtech és amplíssim:

China EDTECH

Aquí us faig una llista d'eines que els meus amics i coneguts m'han anat passant en funció de les seves experiències:

  • Vídeo conferència (Zoom, Teams, Hangouts, Skype, Meet ...)
  • Dinamització / animació de classes (Kahoot, Quizizz, Socrative, Classdojo, ...)
  • Co-creació de contingut - organització projectes (Miro, Trello, Basecamp, google Docs , Slack…)
  • Pissarra en línia (Queeky, bubbl.us, notebookcast, jamboards..)
  • Avaluació i test (Learning Pod, proprofs, Examtime, Socrative, Google Forms, Questbase, Thatquiz, Testmoz…)
  • Proctoring (Smowl, eProctoring, Mettl,...)
  • Antiplagi (Plagiarism, Viper, PlayScan, google books,...)
  • LMS (Moodle, Docebo, Canva, Kenexa, Cornerstone, SmartClassroom, Virtagora…)
  • Autoria elearning (Articulate, Ispring, Captivate, Gomo, Flliping book, Content Cloud…)
  • Vídeo tutorials (Camtasia, Captivate, Camstudio, Xbox Game Bar, Screen o matic, Loom)

 

La pregunta és quines tecnologies i quins mètodes quedaran en el marc de l'educació superior quan superem el C19?:

En primer lloc quedaran aquelles que enriqueixen el procés d'aprenentatge i que tenen engagement amb l'alumnat.
En segon lloc aquelles que són fàcils d'utilitzar i aprendre, que produeixen resultats “on the fly”.
En tercer lloc, aquelles que són assequibles pels centres o les universitats, ja que a Espanya els fons excepte en les universitats privades són limitats.
I en quart lloc, aquelles tecnologies que siguin integrables via API amb el LMS del centre, perquè cada vegada és més important tenir traça de la impartició i de la relació amb l'alumne/a.

 

Elearning o Face to face learning, què prevaldrà al Futur?

El C19 imposa canvis a curt, però no té capacitat de disrupció tan a llarg termini. I sí, estem en un corrent de canvi. M'agradaria respondre que elearning i face to face fins ara (majoritàriament), tal com s'entenien fins ara no seran el futur. En aquestes modalitats d'ensenyament històricament antagòniques hi haurà certa convergència en mètode i sobretot una millora en l’engagement dels i les alumnes.

Bring on the Learning Revolution - Sir Kenneth Robinson

L'Elearning d'autoconsum sense engagement, pobre, de “passa pantalles” , “pdf digitalitzat” o vídeos enganxats de youtube… està mort. Tindrem experiències d'aprenentatge moltíssim més enriquides fonamentalment en línia en entorns internacionals, amb alumnes de molts països, amb mecanismes de socialització on i off, amb activitats molt enriquides, influïdes per les tècniques de comunicació pròpies del màrqueting de continguts, cocreació de contingut, treballs col·laboratius i amb atenció molt personalitzada. Molta presència de les primeres marques internacionals d'educació superior.


En el face to face tindrem menys classe presencial, però de més impacte. Experiències personals amb professorat amb millor marca personal i menys amb professorat de segon o tercer nivell. El professorat de menor renom quedarà més enfocat en la curació de contingut o tutoria. Menys desplaçaments, més participació, menys absentisme (més control), menys pèrdua de temps, més aprenentatge de valor (o significatiu). En les enginyeries veurem una proliferació de tecnologia per a simular assajos no destructius i altres mètodes de pràctica a casa.

 

La digitalització tindrà algun canvi en els processos d'administració de la formació?

L'abaratiment de costos d'infraestructures físiques (o la seva absència) i l'explosió del digital permetrà crear programes i itineraris molt més especialitzats, però també dirigits a un públic global, ja no sols local (long tail).

A mesura que els programes i graus es tornen més globals i deslocalitzats, atès que la tecnologia permet treballar i estudiar de manera síncrona des de casa, els horaris i calendaris s'adaptaran a les necessitats de l'alumnat i no tant al dels professors. Per descomptat, tres mesos de vacances o triar entre classes de matí o tarda resulta cada vegada més insostenible.

També veurem en línia cert offshoring de tasques de seguiment d'alumnes o correcció d'exàmens que es faran amb professionals de països amb menor cost salarial (com Kenya o l'Índia per a US o LATAM per a ES). I per la contra, cada vegada serà més comú fer un postgrau presencial en una universitat xinesa, cada vegada són millors i els costos no tenen res a veure amb els d’una universitat americana.

Photo by Akson on Unsplash

En aquest sentit, igual que les empreses tenen una guerra pel talent, les universitats espanyoles lluitaran per les matrícules com mai abans, ja que en 10 anys hi haurà la meitat d'universitaris que ara, si la relació universitari - no universitari es manté. Però al mateix temps, per la necessitat de reciclatge passarem diverses vegades per les aules en la nostra vida el Long Life Learning (LLL) pel que la “freqüència de compra” augmentarà. Per consegüent, les universitats públiques, semipúbliques o privades passaran a tenir clients definitivament i no alumnes. I això és alguna cosa que encara no s'ha entès ni ha canviat pel C19. De fet persisteix i perdurarà una actitud frontista en els docents sobre aquest tema, que consideren que l'educació està per sobre del mercat.

Carles Roca

Carles és Senior Account Manager a SEIDOR Opentrends, liderant el sector financer, així com expert en direcció d’operacions i tecnologia de BPM, CRM, LXP&LMS. Anteriorment, ha ocupat càrrecs directius, de talent management i digital learning a empreses de consultoria, asseguradores i bancs. El seu objectiu és desenvolupar propostes de valor basades en tecnologia que ajudin a millorar l’experiència de client, a augmentar les vendes o a reduir costos de forma sostenible en el temps.