Hi havia UX abans de Don norman?

El bifaç és una pedra de sílex tallada fa més d’1,7 milions d’anys. Té forma d’ametlla i acostuma a fer 15 cm d’alçada. La seva varietat de funcionalitats i el fet que càpiga a la butxaca, converteixen el bifaç en la navalla suïssa d’aquella època.

100% usable. Cobreix bona part de les necessitats quotidianes del paleolític. Depenent de com l’agafis serveix d’una cosa o una altra: pots punxar, tallar, excavar o picar. Quatre en un. També és portàtil i està dissenyat per ser utilitzat amb una sola mà. Un prodigi ergonòmic que podria ser la base de múltiples objectes actuals.

Des del punt de vista funcional, el bifaç és un clar exemple del “form follows function” de Louis Sullivan i de la capa de comportament que Don Norman explica al seu llibre “Disseny emocional”.

“Pots punxar, tallar, excavar o picar. El bifaç és portàtil i està dissenyat per ser utilitzat amb una sola mà.”

Si ens fixem en la seva forma, podem veure que el bifaç és pràcticament simètric. La punxa superior, les vores afilades o la corba inferior per excavar poden seguir estrictament un propòsit funcional, però no es pot negar que, per excavar la terra o per barallar-se amb un lleó, no és necessari que la peça sigui totalment simètrica.

La usabilitat no era suficient, la intenció estètica és evident.

Viatgem al passat. Imaginem-nos un homínid entretenint-se en la foscor de la cova. Talla el sílex curosament i crea una forma gairebé simètrica. Equilibra el pes visual entre la part ample i la part més fina. L’agafa amb les mans i la deixa provar a altres homínids— el primer guerrilla test de la història—. Segurament repeteix l’acció fins que finalment és sent satisfet amb el feedback dels seus pròxims, fins que la troba bonica.
La majoria de les peces que s’han trobat, fins i tot en diferents continents, segueixen una proporció molt similar. Com si un patró estètic innat condicionés cada cop que fa l’homínid a l’hora de construir-lo. Aquesta coincidència demostra que els patrons estètics tenen poc a veure amb la nostra cultura o consciència. Com diu Don norman, la capa visceral— o estètica— és instintiva, global.

“Per excavar la terra o per barallar-se amb un lleó no és necessari que la peça sigui simètrica.”

Un dels fets més curiosos del bifaç de sílex és que la majoria que s’han trobat no s’han utilitzat mai, estan nous. I el motiu principal té a veure amb la capa reflexiva de Don Norman i amb la mania humana de donar significat als objectes. De fet, aquesta capa és l’eix estratègic dels dissenyadors UX i el seu control és el que ens diferencia més de l’analista funcional, l’expert en usabilitat o el dissenyador visual.

Tornem al passat. Mentre l’homínid Alfa surt a vigilar el seu domini i possiblement es baralla amb l’Alfa de la manada del costat. Dins la cova, un altre espècimen Beta, mort d’avorriment, dissenya i construeix el primer bifaç. És segurament la primera eina tecnològica. I en comptes de sortir a fora i excavar, tallar o punxar,li treu la pols, s’apropa a una femella i li diu…
“Hola, has vist que tinc? Vols que anem a fora a provar-ho?”

Un bon producte o servei digital ha de combinar les capes estètica, funcional i reflexiva. Com un bifaç.

Perquè en aquella època, més tecnologia volia dir més supervivència. I mostrar una eina com aquella, significava més reproducció. És així com els gens d’aquell primer tecnòleg es van estendre fins avui. I és per aquest motiu, que ara estàs assegut llegint aquest text online. Tots som fills d’aquell enginyer barbut i siguis programador, arquitecte o dissenyador, el teu ADN arrossega des de fa més d’1,7 milions d’anys les 3 capes de Don Norman, les 3 capes del bifaç.

El disseny d’experiència d’usuari ha agafat protagonisme dins el sector tecnològic perquè tot i que la tecnologia ha evolucionat de forma inimaginable per aquell primer homínid, l’arrel de les contradiccions i complexitats humanes segueixen sent pràcticament iguals. La tecnologia ja no és una pedra tallada. Actualment sobrepassa l’enteniment i capacitats humanes. És per aquest motiu que l’estratègia i disseny UX són claus a l’hora d‘escalar productes i serveis tecnològics o digitals a les necessitats i aspiracions humanes.

Per això encara veiem gent aparcant un descapotable davant d’un club o comprant roba de marca. De fet, no és difícil veure les similituds entre aquell bifaç i un mòbil actual. El mòbil satisfà també les nostres necessitats quotidianes, té una estètica atractiva — és simètric— i ens encanta que sigui d’una marca que transmeti valors amb els cuals ens sentim identificats. Ja sigui un FairPhone de comerç just, o un Pixel o iPhone d’última generació.

Han passat gairebé dos milions d’anys des d’aquell primer tecnòleg que fardava amb el seu bifaç nou i, actualment, seguim comportant-nos de forma molt similar. Seguim ensenyant el nostre mòbil nou i seguim dient allò de…

“Ei, has vist que tinc? Vols que anem a fora a fer-nos un selfie?”

UXers, tranquils.

Tenim feina com a mínim per 1 milió d’anys més ;)