Lo que más preguntan los ayuntamientos sobre la Zona de Bajas Emisiones (ZBE)

El que més ens pregunten els ajuntaments sobre la Zona de Baixes Emissions. Part 2/2

Cloud computing

Com són molts els dubtes que sorgeixen en referència a la implementació d'una Zona de Baixes Emissions (ZBE), hem dedicat un segon article a resoldre les qüestions que apareixen a les converses amb els diferents ajuntaments que ja estan prenent mesures a les seves ciutats. 

En aquest article, respondrem les preguntes següents:

  1. Quan s'estendrà i per què no s'aplica ja la ZBE als municipis de més de 20.000 habitants?
  2. Es podria considerar tota la ciutat com una ZBE?
  3. Quins vehicles poden entrar a les ZBE?
  4. Quins mitjans de transport es consideren preferents a una ZBE?
  5. Quines millores se solen realitzar en el transport públic de la ciutat?
  6. És necessari que les ZBE s'incorporin al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS)?

Així doncs, seguim amb el fil de preguntes de l'article anterior i  comencem la segona part.

FAQ d'ajuntaments sobre la Zona de Baixes Emissions (Part 2/2)
  1. Quan s'estendrà i per què no s'aplica ja la ZBE als municipis de més de 20.000 habitants?

Segons la Llei de Canvi Climàtic, ja es preveu aplicar les ZBE a municipis de més de 20.000 habitants quan se superin els límits contaminants del RD 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.

Tot i això, la tendència més probable serà anar augmentant de mica en mica l'àmbit d'actuació, fins a complir els objectius nacionals i europeus, com és el cas de la nostra Comunitat amb l'Acord per la Qualitat de l'Aire a Catalunya, segons ha anunciat la premsa durant les darreres setmanes.

  1. Es podria considerar tota la ciutat com una ZBE?

Sí, no hi ha establert un límit obligatori. De tota manera, caldrà dissenyar la delimitació segons el cas per complir amb els objectius de la ZBE.

Tenint en compte el disseny, l'origen i la destinació dels desplaçaments, la reducció o canvi modal del quals s'han de considerar en el projecte, és important evitar l'“efecte frontera”. És a dir, el desplaçament dels vehicles i el seu impacte sobre la qualitat de l'aire, o sobre la qualitat acústica, des de l'àrea restringida cap a les zones adjacents.

Addicionalment, a les ciutats més grans, i almenys a les de més de 100.000 habitants, es dissenyaran una o diverses ZBE de manera que pugui beneficiar-se el major percentatge de població possible.

  1. Quins vehicles poden entrar a les ZBE?

El que és recomanable és que cada ajuntament estableixi un calendari i un escalat de restriccions en funció del distintiu ambiental i tipus de vehicle, que s'ha de fixar a l'ordenança municipal. 

La participació ciutadana és vital perquè es pugui anticipar i adaptar adequadament. 

De totes maneres, a les ZBE podran entrar aquells vehicles que compleixin amb el grau de contaminació establert, i es prohibeix i limita l'accés, circulació i aparcament als vehicles en funció del seu grau de contaminació, afectant principalment els vehicles tipus A i, progressivament, als B i C. 

A més, quan es permeti l'accés a vehicles motoritzats, es prioritzarà l'accés als vehicles 0 emissions. 

Una opció és realitzar aquest escalat per fases, com fa l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El seu model es va plantejar en tres fases, totes elles afectant vehicles lleugers com motos i ciclomotors (L) i turismes (M1) sense etiqueta ambiental:

  • Turismes ( M1) de benzina anteriors a la norma Euro 3 (habitualment matriculats abans del 2000), i els de dièsel anteriors a la norma Euro 4 (habitualment matriculats abans del 2005 o el 2006).
  • Motocicletes i ciclomotors (categoria L) anteriors a la norma Euro 2 (habitualment matriculats abans del 2003).  

Progressivament quedarien afectades les furgonetes (N1), els camions (N2, N3) i els autobusos (M2, M3) sense etiqueta ambiental.

  1. Quins mitjans de transport es consideren preferents a una ZBE?

La ZBE persegueix el canvi modal cap a mitjans de transport més sostenibles, segons aquesta jerarquia:

  • 1r. Vianant
  • 2n. Bicicleta
  • 3r. Transport públic
  • 4t. Vehicles amb alta ocupació i mobilitat compartida
  • 5è. Automòbils motoritzats particulars

Al transport urbà de mercaderies es potenciaran els vehicles zero emissions, la ciclologística i les solucions d'optimització ambiental dels repartiments.

movilidad sostenible
  1. Quines millores se solen realitzar en el transport públic de la ciutat?

Es poden observar millores de les mesures següents:

 

  • Reordenació de les línies de transport públic i millora de les connexions i freqüència entre la ZBE i el perímetre urbà.
  • Dotació de carrils d’ús reservat o preferent per a transport públic, per tal de reduir la congestió.
  • Digitalització i informació a les persones usuàries amb panells informatius, aplicacions informàtiques o informació a bord, per exemple.
  • Electrificació de flotes d'autobusos.
  • Integració multimodal amb altres mitjans de transport sostenible.
  1. És necessari que les ZBE s'incorporin al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS)?

Efectivament. La Llei de Canvi Climàtic estableix per als municipis afectats l'obligatorietat d'adoptar, abans del 2023, plans de mobilitat urbana sostenible que introdueixin mesures de mitigació que permetin reduir les emissions derivades de la mobilitat incloent, entre d'altres, l'establiment de Zones de Baixes Emissions. 

Si el PMUS actual no fos coherent amb el projecte ZBE, caldria actualitzar-lo, segons la proposta del RD.

Conclusió

En aquest article hem volgut donar resposta a les preguntes més freqüents que han sorgit en converses amb els ajuntaments durant aquests mesos. Hem entrat més en detall a algunes de les qüestions de normativa més ambigües, i a algunes consideracions a tenir en compte en el plantejament dels projectes ZBE a les ciutats.

Recordeu que teniu a la vostra disposició la primera part de l'article on parlem d'algunes de les novetats MITECO relacionades amb la qualitat de l'aire, canvi climàtic, soroll, eficiència energètica i modalitat, així com altres qüestions referents a mobilitat, sostenibilitat i medi ambient. 

Més informació

Contingut relacionat