MVP: Com abordar l'estratègia digital del teu e-commerce

Empreses de diversos sectors estan adoptant una nova estratègia digital, des de fabricants fins a detallistes i distribuïdors, per maximitzar-ne la rendibilitat. Encara que moltes companyies són noves en aquesta àrea, estan explorant aquesta opció per raó de la demanda. Anteriorment, aquesta idea es considerava tot sovint, però es posposava a causa de la manca de coneixement sobre costos i operacions.

Com en la majoria dels projectes tecnològics, aquest procés consta de dues fases. Primer, hi trobem el desenvolupament del projecte en si, que es divideix en conceptualització i implementació. Després, hi tenim la implementació de la plataforma i el seu impacte en l'organització. En aquest article, es presenten els principals suggeriments per a la primera fase.

L'inici d'un projecte comença amb la idea, és a dir, la conceptualització. Encara que en temps de crisi les empreses senten la urgència de començar a vendre, això no elimina la necessitat d'establir una estratègia digital a llarg termini. Dit en unes altres paraules, primer l'empresa ha de decidir quin enfocament li donarà al projecte, sense que importin els agents externs que l'empenyin a fer el canvi.

Aquestes són algunes qüestions que cal resoldre en el punt de partida:

• S'està cercant un model omnicanal a llarg termini amb el qual el comerç electrònic estigui integrat a la resta dels canals per a aspectes com ara la venda creuada, promocions o fidelització, entre altres?
• Quina és la proposta de valor que se li presentarà al client final? Podrà aquest client final iniciar un procés en línia i finalitzar-lo al canal tradicional o viceversa?
• Com afecta la força de vendes en un escenari B2B?
• Com afecta els meus punts de venda i el personal a la botiga en un escenari B2C?

L'estratègia a llarg termini guiarà la planificació a curt termini en dues àrees clau: la tria d'eines i solucions tecnològiques, i les implicacions organitzatives. Tanmateix, abans d'explorar opcions, és important entendre on se centra l'esforç tècnic en un projecte de digitalització. Simplificant, aquest esforç es divideix en quatre parts. Són aquestes:

1. Creació del front-end.

És a dir, les pàgines web adaptables a diversos dispositius que reflecteixin la identitat de la marca i el producte, i acompanyin el recorregut del client.

2. Catàleg digital. 

Això implica definir productes, variants, el model de dades, atributs i imatges, i també gestionar l'estoc i els preus.

3. Processos propis del comerç electrònic. 

Parlem d'aspectes com ara les promocions que cal aplicar o els suggeriments basats en l'activitat del client, les integracions amb mètodes de pagament i el maneig de comandes i els seus diferents estats.

4. Connexions són sistemes interns de l'empresa. 

Aquesta vinculació permet el flux d'informació diversa, com ara l'actualització de dades de productes, preus, estoc, canvis en les dades de clients, comandes o seguiment logístic, entre d'altres.

Si l'empresa està compromesa amb la digitalització, malgrat cercar objectius a curt termini, les solucions escollides no n'haurien de limitar el creixement posterior. En aquest enfocament, és essencial triar acuradament les eines que s'adaptin millor al context tecnològic actual i futur de l'empresa. Cada empresa és única en aquest sentit, a causa de la seva situació tecnològica i dels seus equips i de les seves capacitats internes.

Per això, cal invertir-hi temps per poder triar bé. Encara que sembli contradictori, dedicar com a mínim dues setmanes a considerar diverses opcions pot estalviar temps i costos en el futur. És la manera d'evitar decisions que no siguin beneficioses per a l'empresa. Per trencar la bretxa digital cal disposar de les solucions que millor s'adaptin a les nostres necessitats.

D'altra banda, l'estratègia es podria centrar únicament en el curt termini. Això significa que la intenció és establir un nou canal de vendes en línia, ja sigui per a objectius a curt termini o per controlar els costos d'inversió mentre s'aprèn en el procés. S'assumeix que hi haurà una segona fase després de provar l'operació i comprendre millor les implicacions per a l'empresa. En aquests casos, és important considerar el contrari en termes tecnològics.

No es prioritzen solucions que s'integrin amb els sistemes actuals, que mantinguin processos multicanal o que assenten les bases per a una evolució a llarg termini. Més aviat, se cerquen solucions de baix cost i ràpida implementació. Això reduirà significativament l'esforç necessari per al desenvolupament de la solució de comerç electrònic, en un 50 o 75% aproximadament, ja que s'eliminen integracions i es reutilitzen models de dades al catàleg i plantilles de disseny web.

En aquesta situació, hi ha dues alternatives recomanades:

• Eines stand-alone. 
  Les eines stand-alone són solucions de comerç electrònic configurades per endavant per al sector o la indústria de l'empresa. Aquestes solucions no s'integren amb els sistemes corporatius a causa de la priorització del cost, encara que impliquen més treball manual. Tanmateix, són adequades per a empreses amb un catàleg en línia no gaire extens o amb poca variabilitat de preus o estoc constant. És important considerar que el volum de comandes podria determinar una futura segona fase amb eines més integrades. En la fase inicial, el nombre de comandes serà baix i es podran processar mitjançant arxius per part de l'equip logístic.
   
• Externalització. 
  Aquest és un enfocament similar a l'anterior. Aquí, es poden utilitzar plataformes que ofereixen integradors o agències digitals, o bé recórrer a plataformes de tercers com ara marketplaces per aprendre més coses sobre el canal. En general, com menys propietat tinguem sobre la plataforma, més baix serà el cost, però també passarà més temps fins que el canal en línia sigui significatiu en termes de resultats. Com menys propietat es tingui sobre la plataforma de comerç electrònic, més difícil serà fer estratègies de màrqueting efectives que generin conversions ràpides al canal.

Sense importar l'estratègia digital, la plataforma o el model organitzatiu, és una bona pràctica utilitzar un producte mínim viable (MVP). Això fa referència al llançament d'aquelles funcionalitats i d'aquells processos que siguin imprescindibles per poder iniciar la venda al client, sense anar més enllà. Això és habitual en enfocaments lean (mínim cost màxim valor) de gestió empresarial i en la innovació del fail fast (si ens equivoquem, que sigui ràpid i barat).

Fins i tot, en projectes a llarg termini és útil llançar el producte aviat, generalment de tres a sis mesos des de l'inici. Algunes empreses en dubten perquè volen la solució més completa per als clients, però això sovint endarrereix la valoració real dels clients o empleats. Les solucions que esperen durant molt de temps poques vegades compleixen les expectatives dels clients a causa de l'evolució constant de les expectatives en plataformes de comerç electrònic.

Quan es tracta del desenvolupament del projecte, planificar un any per avançat pot ser problemàtic, ja que les necessitats i les tecnologies canvien. Implementar característiques que després resulten inútils i haver d'afegir-hi noves integracions no planejades pot ser costós. Per tant, és millor adoptar una estratègia MVP i utilitzar metodologies àgils de desenvolupament.

Per implementar una estratègia MVP és essencial seguir una metodologia de desenvolupament àgil. Amb aquest enfocament, el projecte comença amb una llista de característiques que s'han d'incloure a la plataforma. L'empresa després prioritza aquestes característiques i divideix el projecte en entregues completes, que són parts de la plataforma desenvolupades i provades per a la seva acceptació per part dels usuaris. Aquests lliuraments es fan en intervals fixos, que generalment duren de dos a quatre setmanes i s'estableixen des de l'inici.

Així, doncs, abans d'arribar a la fita de l'MVP, s'haurien fet de tres a sis entregues prèvies (anomenades sprints) corresponents als quatre blocs de desenvolupament esmentats: frontend, catàleg, processos i integracions. Aquesta metodologia segueix el mateix principi subjacent de l'MVP, ja que permet ajustar la solució final mentre es prova, en aquest cas de manera interna en cada entrega (sprint). Al mateix temps, facilita la comprensió dels processos, les implicacions per als equips interns i proporciona capacitació en les primeres etapes del projecte.

És important indicar que la tecnologia influeix en la tria del soci tecnològic i de l'implementador. La decisió sobre l'estratègia i la solució final que es vol adoptar determina si es tria un implementador amb coneixement intern, sectorial o tecnològic per a les integracions amb sistemes corporatius i futurs actualitzacions; o si es valora més la possibilitat d'externalitzar els processos d'operació, gestió i comunicació.

A SEIDOR disposem d'un equip que comprèn diverses situacions esmentades en aquest article i tenim experiència en diversos sectors en l'àmbit nacional i internacional. Tenim la capacitat tant d'implementar ràpidament solucions estructurals com d'adoptar eines més independents.

A més a més, oferim serveis d'operació per a les teves pròpies eines, marketplaces i tota l'estratègia digital conseqüent. Això aplica tant per a operacions a llarg termini com per a enfocaments més específics. Treballem amb la teva organització fins que sigui capaç de desenvolupar les seves pròpies habilitats i recursos per dur a terme les operacions internament. Contacta ara amb nosaltres i deixa que t'assessorem!