Què és la Zona de Baixes Emissions i fases per implementar-la

La sostenibilitat ambiental està a l'ordre del dia; i és que, reduir la contaminació és una de les assignatures pendents de moltes ciutats.

Per això neix la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que obliga les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a establir Zones de Baixes Emissions (ZBE) urbanes, per tal de millorar la qualitat de l'aire i aconseguir un ambient més saludable per als ciutadans i ciutadanes.

En aquest article, us expliquem de què tracta aquesta mesura i quines són les fases per implementar la ZBE.

La Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una mesura per reduir els gasos d’efecte hivernacle, millorar la qualitat de l'aire i preservar la salut de les persones. Per aconseguir aquest objectiu, es crea a les ciutats una àrea de circulació limitada per a automòbils no contaminants com, per exemple, la que ajudem a AMB a implantar a Barcelona i que avui dia, és la ZBE més gran d'Europa.

En aquestes zones, els vehicles sense distintiu ambiental de la DGT no poden circular en determinades circumstàncies, segons el dia de la setmana o l'hora. Per això, per implementar la ZBE, cal que la ciutat registri la informació de les matrícules que passen per certs accessos i la contrasti amb la base de dades de vehicles de la DGT.

Segons la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, s'ha acordat crear Zones de Baixes Emissions en els municipis i territoris insulars de més de 50.000 habitants abans de l'any 2023, una mesura que afectarà 149 ciutats espanyoles. A més, també hauran d'establir ZBE els municipis de més de 20.000 habitants que tinguin una qualitat d'aire deficient.

Al mateix temps, els ajuntaments hauran de promoure la mobilitat sostenible mitjançant el transport públic, bicicletes, patinets o altres mètodes similars.

La gestió de la ZBE requereix de sistemes de captura, de gestió i d'informació.

Sistemes de captura

Els sistemes de captura fan referència a les càmeres fixes de reconeixement de matrícules, les càmeres embarcades en vehicles i a l'aplicació web per a la policia local. Aquests elements permeten identificar les matrícules dels vehicles que circulen dins de la ZBE.

Sistemes de gestió

Els sistemes de gestió requereixen d'una plataforma que realitzi tota la lògica de comunicació amb els sistemes de captura, els d'informació i el sistema de sanció. 

Aquest sistema de gestió consta de:

• Plataforma de gestió (back office). Aplicació web per gestionar el sistema que permet realitzar la configuració de les lògiques de vehicles sancionables, consultar els registres emmagatzemats, donar d'alta i mantenir els sistemes de captura, així com visualitzar les alertes que s'hagin pogut generar.
• Plataforma de dades (BI). Aplicació web per a l'explotació dels diferents indicadors.
• App Vigilant. Web responsive privada o app perquè usuaris autoritzats puguin consultar si un vehicle determinat té permès circular per la ZBE.
• API. Primera capa d'interacció amb el back end de la plataforma.
• Back end. Lògica i processos per registrar i mantenir les dades provinents dels sistemes d'informació, així com realitzar la lògica de vehicles sancionables.
• Integracions. Integració de la plataforma ZBE en diferents fonts de dades per recuperar la informació necessària per al servei i en les plataformes de l'ajuntament.

Sistemes d'informació

Els sistemes d’informació són els encarregats de recol·lectar la informació de les diferents fonts perquè el Sistema de gestió ja esmentat pugui decidir si un vehicle és sancionable, el tipus d'infracció comesa i l’import a aplicar. Les fonts d'informació són les següents:

• DGT: La DGT aporta periòdicament la base de dades actualitzada dels distintius ambientals i la categoria d'homologació dels vehicles, per discriminar si estan afectats per les restriccions i moratòries.
• Alertes sobre la qualitat de l'aire: Si es dóna un episodi de contaminació declarat, aquest s'indica al sistema, tant per mostrar informació de forma automàtica en diferents mitjans com per aplicar els protocols associats.
• Registre metropolità d'autoritzacions: En primer lloc, es consulta la base de dades de vehicles autoritzats que es genera des de l'aplicació del Registre Metropolità. Desprès, es comprova si el vehicle estava exempt o tenia alguna autorització vigent el dia en què va ser captat. Aquesta comprovació es realitza tres dies després de la captura, per permetre algunes autoritzacions d'emergència.

Un dels primeres dubtes que sorgeixen a l'hora d'establir la ZBE és l'àrea seleccionada. A la Guía técnica para la implementación de Zonas de Bajas Emisiones, creada conjuntament per AMB, la FEMP i la DGT es proposen dos esquemes de restricció:

• Tota la ciutat o tota l'àrea metropolitana. Es recomana establir la major àrea possible, amb la possibilitat d'excloure els polígons industrials. En aquest cas, l'esquema inicial de restriccions es circumscriu a vehicles sense distintiu ambiental i sense cap tipus d'exempció per a residents.

• Un àmbit reduït, com cascos antics, zones centrals o entorns sensibles (escoles, residències, hospitals, etc.). Per àmbits reduïts, les ZBE han de presentar criteris de circulació més restrictius i permetre únicament la circulació a vehicles amb distintiu 0 (elèctrics i híbrids endollables). En aquest cas, es poden plantejar moratòries temporals per als residents de la ZBE.

Per implementar amb èxit la ZBE, és necessari fixar les següents fases: planificació, disseny operatiu, posada en marxa i seguiment.

Fase 1: Planificació

El pas inicial abans de posar en marxa una mesura d'aquesta envergadura és planificar. Per això, AMB recomana el següent:

• Programa de mesures de planificació de la mobilitat
• Acord institucional
• Estudi de caracterització del parc vehicular
• Inventari d'emissions degudes a la mobilitat
• Estudis d'avaluació de l'impacte ambiental
• Estudis d'opinió i acceptació

Fase 2: Diseny operatiu

En aquesta fase, s'ha de contemplar:

• Aprovació del marc jurídic
• Mesures complementàries
• Campanya de comunicació i sensibilització
• Disseny, fabricació i instal·lació de la senyalització
• Disseny del sistema de gestió i control

Fase 3. Posada en marxa

Aquí acaba el procés preparatori, i s’inicia:

• Règim sancionador
• Control de vehicles
• Registre de vehicles
• Campanya de comunicació

Fase 4. Seguimient

Es requereix del desenvolupament d'una plataforma tecnològica que permeti gestionar la gran quantitat de dades que es generaran per:

• Càlcul d'indicadors de seguiment
• Vigilància i observació de l'acompliment dels objectius de la mesura
• Disseny i proposta de mesures correctores, en cas necessari

Tot això ha d’estar englobat dins un procés participatiu obert abans, durant i després de la implementació de la ZBE. Un procés que també ha de ser transversal a totes les fases, per donar a conèixer la mesura a la ciutadania i recollir les seves propostes i opinions.

Aquest article està basat en la Guia tècnica per a la implementació de Zones de Baixes Emissions, elaborada per AMB, la FEMP i la DGT. Podeu consultar els documents aquí. 

Si busqueu un soci tecnològic per acompanyar-vos en la creació de la Zona de Baixes Emissions, contacteu amb nosaltres i aportarem tota la nostra experiència en la creació de la ZBE de Barcelona. Trobareu més informació al nostre fullet sobre ZBE.