Què és la identitat digital sobirana?

En el seu últim llibre, "21 lliçons per al segle XXI", Yuval Noah Harari ens exposa el que per a ell és "la pregunta més important de la nostra era": ¿Com arribar a ser propietaris de les nostres pròpies dades? En aquest llibre, l'autor visualitza un futur proper on el valor de les dades eclipsarà al d'altres béns com a terres i màquines. En la seva opinió, les dades seran el bé més important en aquesta nova era que ja està començant.

En l'actualitat això ja està tenint un reflex: el valor creixent de les empreses el negoci es basa en les dades. En les últimes setmanes s'ha fet viral un vídeo en el qual es visualitza com el valor de les antigues marques de retail o industrials estan deixant pas a un món dominat per les grans empreses tecnològiques, les quals de forma més o menys explícita segons el cas, acumulen, processen i utilitzen ingents quantitats de dades dels seus usuaris. (Per a més informació, consulta aquí la metodologia utilitzada per a la valoració de les marques).

Per a no quedar-se enrere, les grans companyies a la resta de sectors podrien començar a sumar-se a aquest fenomen. Per exemple, al sector de l'automòbil: des de l'any passat, els cotxes ja activen 4000 línees de mòbil diàries a esquena de les operadores de telecomunicacions.

En l'actualitat, totes aquestes dades dels usuaris s'estan acumulant en les bases de dades de les diferents empreses. L'existència d'aquests silos centralitzats comporta riscos, ja que pot fer-se un ús indegut sense el nostre control, i a més es converteixen en blanc dels hackers. En 2018, una d'aquestes empreses tecnològiques, Facebook, es va veure inmers en un escàndol de fuga d'informació que va afectar més de 87 milions de persones: la firma anglesa Cambrige Analítica va obtenir informació rellevant dels usuaris i la va usar sense consentiment per influir en processos electorals en diversos països.

En els últims anys estan sorgint una sèrie d'iniciatives que busquen donar resposta a la necessitat de retornar la propietat de les dades a les persones, a través d'un concepte denominat identitat digital sobirana (o SSI, Self Sovereign Identity).

La identitat digital sobirana aspira a fer-nos els amos de tota la nostra informació, sense intermediaris, no només per poder tenir accés a la nostra pròpia informació quan la necessitem, sinó també triar a qui donar accés i qui pot monetitzar aquesta informació. Es tracta, per exemple, que no haguem de fer servir els serveis d'autorització centralitzats per accedir a Internet com Google o Facebook. En comptes d'això faríem servir la nostra SSI per validar la nostra identitat sense haver de dependre de tercers. Per exemple, això permetrà a un metge o hospital accedir a les nostres dades quan nosaltres ho desitgem.

La millor manera d'implementar un sistema d'identitat digital sobirana és a través de la tecnologia blockchain, en què per definició no hi ha intermediaris. Els sistemes de SSI utilitzen blockchains de manera que els identificadors descentralitzats es poden consultar sense involucrar un directori central. Això permet als usuaris provar coses sobre si mateixos utilitzant credencials descentralitzades i verificables.

Blockchain permet a més solucionar un altre tipus de problemes relacionats amb les sitges centralitzats. Per exemple, no té gaire sentit que hàgim de introduir les nostres dades cop i un altre en cadascuna de les plataformes amb les que volem interactuar. Precisament, un dels principis fonamentals de la identitat digital sobirana és la portabilitat (consulta els deu principis de la SSI per Christopher Allen).

Per veure com funciona la SSI a blockchain, considerem alguns exemples a continuació.

Considerem l'exemple d'un empresari que requereixi el títol d'enginyeria a un candidat a una posició. La universitat és l'emissor del certificat i proporciona a l'usuari, el titular del certificat, una representació digital del seu títol d'enginyeria. La universitat fa servir claus vinculades al seu identificador descentralitzat en blockchain per signar el títol i qualsevol que ho obtingui pugui validar que va ser emès per la universitat. L'usuari té un wallet en el seu dispositiu mòbil per guardar les seves certificats i pot usar claus vinculades a un identificador descentralitzat que ell controla a blockchain per ratificar el títol digital. Quan l'ocupador necessiti comprovar si és enginyer, el candidat podrà presentar el títol digital: l'empresari pot verificar que no ha estat modificat, que la universitat el va emetre i que l'usuari és qui el presenta.

Aquest cas d'ús, el wallet de l'estudiant, ja ha estat desenvolupat per acreditar els títols del MIT amb l'aplicació Blockcerts.

Una de les experiències més interessants en aquest sentit està passant a la ciutat suïssa de Zug. A la fi de 2017, aquesta ciutat va llançar oficialment una identitat emesa per l'administració basada en Ethereum: una oportunitat perquè els seus residents es registrin per obtenir una identitat digital descentralitzada.

Des de llavors, els residents de Zug han pogut utilitzar serveis electrònics com la votació en línia, aportar prova de residència, i més recentment un servei per compartir bicicletes. Aquest últim cas representa un obertura a una gamma àmplia d'oportunitats perquè els ciutadans (o residents) "verificats" puguin accedir a serveis del sector privat. La clau està en tornar el control de les dades personals a l'usuari: els usuaris no només poden verificar que les persones que accedeixen a les seves bicicletes són persones fiables ( "residents de Zug"), sinó que retenen el control de dades mitjançant un servei d'identitat descentralitzat.

En aquest article hem citat només un parell d'exemples d'un nombre infinit de casos d'ús possibles. Els més rellevants seran els que puguin generar un nou valor per al consumidor i les seves dades: potser en el món del demà, tot el contingut que generem a internet podria monetitzar-se al nostre favor en lloc de les plataformes tecnològiques.